En un extrem de la vida làctia hi havia un discret estel. Al voltant d'ell hi giraven set planetes, en un d'ells, blau i fràgil, hi va esdevenir un miracle: la vida basada en el carboni. Durant uns instants de la llarga vida de l'univers, un d'aquests complexos basats en aquest element va començar a fer-se preguntes. La seva dèria més recurrent fou el pas del temps. Passat, present i futur ocupaven bona part de la seva sorprenent habilitat d'aquesta part de la vida al planeta.
Un dia, un grup d'aquests éssers, anomenats humans van decidir crear una càpsula del temps per introduir-hi dins especulacions, somnis, desitjos i prospectives de com seria un indret del planeta anomenat Barcelona passats 150 anys.
Algú va convidar a aquesta càpsula temporal especulativa a dos humans optimistes de Mollet del Vallès, just al costat de Barcelona. A part de la comuna facècia sobre el pas del temps, ells en tenien un altre. Passaven les seves hores lleure compartint coneixements sobre com fruïen de la vida al voltant d'una taula, alimentant els seus cossos de carboni amb imaginatives i belles reaccions químiques, mentrestant compartien inquietuds i amistat amb tots els que volien asseure's amb ells.
El vermell, el color de la vida era la seva ensenya, optimistes de mena van desitjar un món millor i una gran Barcelona lliure, justa, bonica i sàvia. Van voler assegurar que, si en algun moment es perdia el seny, salvar el més vermell dels vegetals vermells, els tomàquets.
Al bell mig del pati de casa van desar-hi la seva particular càpsula del temps. Les millors llavors de tomàquet van ser enterrades en la referència geogràfica latitud 41º 32' 29.436''(N) i longitud 2º 12' 55.1988'' (E). Així les generacions del futur quedaren protegides de la pèrdua d'aquest patrimoni del sabor.
També van afegir la portada del diari del dia que la van enterrar, una carta manuscrita i un memory stick amb la seva música preferida.Així doncs, solemnement els vermells van enterrar la seva càpsula, feliços i esperançats d'haver procurat per la subsistència del pa amb tomàquet dels barcelonins d'aquí 150 anys.

























