La càpsula del temps

En un extrem de la vida làctia hi havia un discret estel. Al voltant d'ell hi giraven set planetes, en un d'ells, blau i fràgil, hi va esdevenir un miracle: la vida basada en el carboni.  Durant uns instants de la llarga vida de l'univers, un d'aquests complexos basats en aquest element va començar a fer-se preguntes. La seva dèria més recurrent fou el pas del temps. Passat, present i futur ocupaven bona part de la seva sorprenent habilitat d'aquesta part de la vida al planeta.

Un dia, un grup d'aquests éssers, anomenats humans van decidir crear una càpsula del temps per introduir-hi dins especulacions, somnis, desitjos i prospectives de com seria un indret del planeta anomenat Barcelona passats 150 anys.

Algú va convidar a aquesta càpsula temporal especulativa a dos humans optimistes de Mollet del Vallès, just al costat de Barcelona.  A part de la comuna facècia sobre el pas del temps, ells en tenien un altre.  Passaven les seves hores lleure compartint coneixements sobre com fruïen de la vida al voltant d'una taula, alimentant els seus cossos de carboni amb imaginatives i belles reaccions químiques, mentrestant compartien inquietuds i amistat amb tots els que volien asseure's amb ells.

El vermell, el color de la vida era la seva ensenya, optimistes de mena van desitjar un món millor i una gran Barcelona lliure, justa, bonica i sàvia. Van voler assegurar que, si en algun moment es perdia el seny, salvar el més vermell dels vegetals vermells, els tomàquets.

Al bell mig del pati de casa van desar-hi la seva particular càpsula del temps. Les millors llavors de tomàquet van ser enterrades en la referència geogràfica latitud 41º 32' 29.436''(N) i longitud 2º 12' 55.1988'' (E). Així les generacions del futur quedaren protegides de la pèrdua d'aquest patrimoni del sabor.

També van afegir la portada del diari del dia que la van enterrar, una carta manuscrita i un memory stick amb la seva música preferida.

Així doncs, solemnement els vermells van enterrar la seva càpsula, feliços i esperançats d'haver procurat per la subsistència del pa amb tomàquet dels barcelonins d'aquí 150 anys.

Magdalenes animadores

La magdalena va ser un dels primers reptes que van encetar la nostra afició al món dels sabors. És una preparació dolça, senzilla, que té tantes receptes i secrets com pastissers. Des de les madeleines amb forma de petxina tan literàries i bufones, les decorades, a les encapsulades amb bony més o menys voluptuós.

Desprès de dos anys a la recerca de la magdalena perduda que tots tenim en el nostre arxiu de les emocions gastronòmiques, la guanyadora és la que la Montserrat Seguí anomena magdalena d'Aragó.

Per la seva vitalitat gustativa única, la suau i tersa textura, l'ensucrada i cruixent superfície, el seu ros voluptuós, la minifaldilla plisada que llueix i per ser la menja d'entre hores per excelència, aquesta delícia és nominada reina de les magdalenes.

Només li falten unes magnífiques cuixes d'animadora per embadalir els espectadors amb les seves evolucions. Per això li hem regalat uns pom pons que marcaran el ritme dels vostres sucs gàstrics al compàs de: "Pump up the jam".

Magdalenes d'Aragó

Ingredients,

2 ous

125 ml d'oli de girasol

150 ml de llet

180 g de sucre

225 g de farina

2 culleradetes rases de llevat en pols

1 pell de llimona

Preparació,

Posar al foc un cassó amb l'oli i la pell d'una llimona, escalfar a foc lent fins que es noti una mica cuita la pell. Retirar del foc i reservar fins que hagi refredat completament. Un cop fred afegir el sucre i mesclar bé amb les barnilles (a mà), desprès els rovells dels ous i remenar fins a incorporar-les, a continuació la llet, barrejar, desprès la farina amb el llevat (tamisar), quan estigui tot ben mesclat reservar. Muntar les clares a punt de neu, ben fortes, afegir-les amorosament a la primera massa. Omplir una mànega pastissera amb la massa resultant i omplir les càpsules de paper, i empolvorar amb sucre i enfornar a 180 graus fins que estiguin cuites, uns 15-20 minuts.

I és que no hi ha res més glamourós que un complement per destacar la bellesa. Si fa uns dies explicàvem la importància de la forma per destacar el fons, avui quelcom per ajudar a la forma a engalanar-se adequadament.

Un altre pas a pas per espaterrar a la concurrència!

No hi ha res millor que regalar coses fetes per tu, ara que vénen dies d'intercanvi d'obsequis, anima't! A més, amb aquests pom pons les teves amistats tindran bonics penjolls  pel seu arbre de nadal. 

Cercles

Segurament el cercle va ser el primer element simbòlic de la humanitat, ja que el disc solar presideix la vida al planeta. Quan és produïa una eclipsi s'interpretava com el trencament d'aquesta forma màgica i permanent, la qual augurava les més terribles malvestats. La lluna, més capriciosa, emparada per la foscor, s'ha mostrat com un rellotge basat en els segments d'aquesta forma geomètrica.

Per tant, no es d'estranyar la seducció de les carlotes. No només us tempta el vostre cor gormand si no l'atàvica seducció del cercle.

Ingredients,

Llengües de gat

50 g de festucs verds

60 g cobertura de xocolata blanca

150 nata semi muntada

1 full de gelatina

150 g de crema anglesa (2 rovells d'ou, 250 g de nata, 35 g de sucre, 1/2 baina de vainilla)

Preparació,

Cal preparar la crema anglesa, per fer-ho posarem a bullir la nata juntament amb el sucre i la beina de vainilla, un cop arrenqui el bull, afegir-hi els rovells, remenar fins que la crema espesi i napi la cullera de fusta (és a dir, que quedi ben coberta de crema). Reservar. Fer la mousse de xocolata blanca: primer tallar a bocins petits els festucs. Mesclar 150 gr de crema anglesa calenta i barrejar la xocolata, per desfer-la, mentrestant es desfà, posem la gelatina a estovar en un bol amb aigua freda i semi muntem la nata. Un cop desfeta la gelatina, l'escorrem d'aigua i la posem dins la xocolata, en acabat afegim amb cura la nata, dins la mescla hi posarem uns quants festucs picats, al gust.
Encamisar 4 ramequins amb les llengües de gat, dins abocar-hi la mousse de xocolata. Reservar a la nevera unes hores. Per desemmotllar la carlota, passar-la un moment per aigua calenta, i abocar amb molta cura dins en un platet, decorar amb uns quants festucs picats.

Ningú ha estat capaç d'explicar sense paraules la màgia dels cercles com en Stanley KubricK. Bon profit!

El caviar blanc

Durant aquests dies l'esturió vallesà comença a regalar-nos el seu caviar blanc: les mongetes del ganxet. En els espais que ha deixat lliure la personalitat industrial d'aquestes terres i les cicatrius en forma de vies de comunicació que van de Barcelona cap el nord, les beines de les mongeteres s'entesten en recordar-nos la nostra personalitat pagesa.

Per celebrar aquest esdeveniment estacional i gràcies a la saviesa de l'estimada Ruscalleda, en la recepta del Cuina d'aquest mes dels 100 números, hem convidat a La cuina vermella, dos artistes de l'escenari gastronòmic: en Joan, arribat en vaixell des de la llotja de Palamós i en John, que, sense pensar-s'ho dues vegades, va agafar un avió des de la costa est dels Estats Units fins a les nostres cassoles.

El resultat de construir un ring per aquestes bèsties magnífiques de caviar blanc, pa artesà i oli d'oliva agermanat amb julivert, va ser una gran idea. Va esdevenir el combat del segle. La morfologia majestuosa d'ambdues criatures ens va fer fruir d'una lluita de titans del sabor. El vencedor, en Joan ens va regalar una textura de carn més suau i un sabor més intents que va deixar KO al ianqui. El viatge en avió li va restar forces al púgil americà.

Llamàntol, fesols del ganxet i pa amb oli de julivert

Ingredients,

2 llamàntols vius, de 400 o 500 g

100 g de fesols del ganxet

1 llesca de pa artesà

50 ml d'oli d'oliva extra verge

5 g de julivert

sal fina i flor de sal

Preparació,

El dia abans, deixar les mongetes en remull (mínim 12h). L'endemà, coure-les molt a poc a poc vigilant que no es desfaci la pell (nosaltres les vam tenir quasi bé 4 hores). A banda, posar una cassola grossa i ampla al foc amb 6 l d'aigua i 240 g de sal. A part, preparar un bol gros i ample, amb aigua freda i glaçons. Quan la cassola d'aigua arrenqui el bull, controleu que coguin els llamàntols 2 minuts. Retireu-los del foc i poseu-los directament al bol amb l'aigua amb gel. Deixeu-los refredar 5 minuts i retireu-los.

Pelar els llamàntols, separar les cues del caps, recollir en un bol tots els sucs dels coralls de dins dels caps, coleu-los i reserveu-los en fred.

Obrir les cues amb unes tisores i retirar-ne la carn de l'interior. Reservar la carn en fred. A les potes grosses, donar un cop sec amb la mà de morter per trencar-les, reservar el contingut en fred. A les potes més fines, i amb un corro fer pressió per buidar-les, reservar el contingut en fred.

Tallar una llesca de pa a petits talls rectangulars i posar-los a torrar al forn 20 minuts a 160 graus, un cop fora del forn i freds, guardar-los en un pot hermètic. Picar el julivert al morter, afegir la sal i l'oli mesclar-ho i reservar-ho ben colat.

Muntatge,

Posar un cassó ample al foc amb 2 litres d'aigua i 80 gr de sal, i manteniu-lo amb aigua bullent. Mesclar els sucs dels caps amb les mongetes del ganxet, escalfar-ho tot junt i repartir-ho al fons d'uns plats fondos i calents. Escalfar la carns dels llamàntols a talls grossos al cassó amb aigua bullent durant 15 segons i repartir-los als plats, sobre les mongetes. Incorporar al plat trossets de pa torrat i amanir-ho amb sal gruixuda i l'oli de julivert.

Amb aquesta recepta La cuina vermella vol homenatjar la revista Cuina, que aquest mes celebra el número 100 de la seva revista. Felicitats!

Per els dos Johnny que és bellugaven com dos autèntics rockers aquest homenatge pòstum.

Posa límits a la percepció

Quan contemples un quadre te n'adones de la importància dels límits i de com els nostres ulls agraeixen un marc que centri la nostra percepció, que és dispersa de mena. Fixeu-vos que passa igual amb el negociat d'aquest bloc: el plat seria el marc i l'obra a ser valorada, la preparació alimentària, disposada temptadorament dins els seus límits físics. El màrqueting té ben estudiada aquesta tendència del comportament humà i dóna al packaging el protagonisme que es mereix. La capsa o l'embolcall de qualsevol producte faria el mateix paper que el marc o el plat dels casos anteriors.

El post d'avui és doncs una proposta per  posar límits a la percepció i, a més a més, millorar la presentació dels pastissos itinerants. Ara ja podreu transportar les vostres llepolíes a casa dels amics amb un toc especial. Ja no haureu de limitar la vostra creativitat a la mida dels tàpers del basar xinès de la cantonada i donar-li un toc personal a la presentació de la vostra pastisseria.

Au, espaterreu a amics, coneguts i saludats!

Pastís de pastanaga amb compota de poma per les nostres amigues de Canal Mollet

Simpòsium o el 1r. Repte Culinàri

Tot just fa una setmana es celebrà a Terrassa, a Cals Cuinetes de la pometa, el primer Simpòsium Anarko Culinàri (SAC) sota el títol "Un entrant, un plat principal i unes postres o la creativitat a cegues". 

Les bases d'aquesta trobada gastro llibertària seguien els principis anarquistes, o sigui sense normes. Cadascun dels equips culinàris dels blocs Cuinetes, Apunts de cuina, i La cuina vermella van dividir-se la feina per posar viandes a taula. Els Cuinetes el plat principal, el Martí les postres i els vermells l'entrant.

Les conclusions d'aquesta trobada gastronòmica vàren ser les següents:

• Atès que la pasta en làmines ens agrada molt i que és el més versàtil dels plats, ja que tan pot ser un entrant com un plat principal.
• Atès que empíricament la simbiosi d'anarquisme i cuina són un desastre.
• Atès que el més important, com deia un homenot com en Josep Pla (l'antítesi de l'anarquisme) és que "les converses de taula són la civilització mateixa, la pura essència de les manifestacions personals".

Conclourem,

• Què la ideologia anarquista queda per sempre més apartada dels principis ideològics del Simpòsium.
• Què haver compartit taula, complicitats, bromes i somriures amb la millor companyia que hom pot desitjar és la millor de les idees.
• Què unes bases i normes ajudaran a que l'equilibri entre les viandes presentades als propers simpòsiums siguin més lluïdes. 

Canelons farcits de morret de vedella amb crema lleugera de patata, pastanaga i api maridats amb Claror, syrah de l'Empordà

Ingredients per a 4 persones,

Per l'estofat de morret de vedella

750 g de morret de vedella

100 g de pernil ibèric

1 pastanaga

2 claus d'olor

2 cebes grosses

1 dent d'all

1 porro

1 bitxo o cayena

1 'pimiento choricero'

150 g de salsa de tomàquet natural

1 dl d'oli doliva

1/2 l de caldo de cocció del morret

16 plaques de pasta per a canelons

aigua, sal i pebre

Per la crema,

2 patates noves, formoses i pelades

1 branqueta d'api

2 pastanagues tallades a trossos

2 cullerades d'oli d'oliva

2 cullerades d'oli d'oliva verge

sal

Pels canelons,

16 plaques de pasta especial per a canelons

mantega

Preparació,

Per l'estofat de morret, cal netejar els morros amb molta cura fins que quedin ben nets. Posar-los en una olla exprès coberts amb aigua amb una de les dues cebes i amb els claus d'olor punxats en ella, la pastanaga i el porro. Coure'ls 45 minuts a partir de que la vàlvula comenci a donar voltes. Un cop fred, tallar el morret en trossos petits (guardar l'aigua de cocció).  A part, estovar en oli l'altre ceba picada. Quan agafi una mica de color, afegir l'all i el pernil picats, el bitxo, la salsa de tomàquet, la polpa del 'choricero' i el brou de cocció del morret i deixar-ho bullir.  Afegir llavors, el morret a trossos i cuinar-lo a foc molt lent uns 15 minuts, salpebrar i reservar.

Per la crema, bullir en aigua les patates, l'api i la pastanaga pelada amb l'oli d'oliva. Donar el punt de sal. Quan estiguin bullides les verdures, retirar la patata i l'api i triturar la pastanaga amb el brou. Muntar la salsa amb l'oli d'oliva verge.

Bullir la pasta tal qual indiqui la marca, assecar-les sobre un drap net. Disposar al damunt de cada làmina una mica de guisat de morret i enrotllar-lo en forma de caneló. Col·locar en una safata de forn, untada lleugerament de mantega els canelons farcits. Triturar el sobrant de la salsa de guisat i banyar els canelons. Enfornar els canelons, a 180 graus uns 5 minuts.  Per emplatar, posar els canelons en un plat, acompanyat d'una cullerada de crema de pastanaga al costat. Opcionalment es pot decorar amb una mica de pernil picat, pebrot verd, porradell... el que tingueu i doni una mica de color!

Recepta de l'amic Juan Mari Arzak

Lassanya de bolets amb beixamel trufada maridada amb Lambrusco negre

Aquí, trobareu la recepta de la Nuni, de Cuinetes

Pastís de xocolata amb préssec maridat amb Muscat de l'Empordà

Aquí, trobareu la recepta d'en Martí d'Apunts de cuina.

Aquesta música podria descriure aquell magnífic dia: Tiene sabor!

La deessa de l'obrador

Una deessa amarga i aromàtica va arribar de l'altre banda de l'oceà. Bruna i voluptuosa ha temptat fins hi tot a l'aliment sagrat, el pa, que l'empaita embadalit i cec esperant barrejar-se amb ella. Ella, promiscua, convidà a l'oli i la sal a una comunió pecaminosa que els va atrapar a tots.

Desprès arribà al regne de la dolçor i se'l va fer seu. Qui concep un aparador de pastisseria sense la seva presència? a qui no l'ha temptat vestida de plata des del racó del rebost?

Pastís de capes de xocolata i avellanes

Ingredients

pel bescuit,

50 ml d'aigua

25 g de cacau en pols

1/2 baina de vainilla raspada

115 g de mantega pomada

115 g de sucre

3 ous (rovells i clares separades)

85 g d'avellanes torrades i mòltes

75 g d'avellanes torrades filetejades (per decorar)

1/2 culleradeta de cremor tàrtar

per la ganache,

110 g de xocolata negra al 70% de cacau

125 ml de crema de llet

40 g de mantega

Preparació,

En un cassó posar-hi l'aigua, quan bulli afegir el cacau en pols i remoure fins a formar una pasta. Afegir les llavors de la vainilla i continuem remenant. Retirar-ho del foc, reservar i deixar refredar. En un altre bol, acabem d'estovar la mantega amb una espàtula, a continuació, afegim un terç del sucre i ho batem tot junt, afegim els rovells del ous i batem bé, incorporem les avellanes mòltes i quan està tot ben amalgamat, hi afegim la pasta de cacau que hem preparat anteriorment. En un bol net, batem les clares de l'ou, a poc a poc, hi anirem afegint el sucre, un cop hagin començat a muntar-se les clares hi tirarem el cremor tàrtar (que fa d'estabilitzant) i continuarem batent fins que siguin ben fermes. Un cop tenim les clares a punt, les anem afegint amorosament a la mescla anterior.

Preescalfar el forn a 170 graus i emmantegarem un motlle allargat, si pot ser, el folrarem amb paper sulfuritzat i hi abocarem la barreja. Fornejarem aproximadament uns 45 minuts (hem de comprovar sempre que s'ha cuit punxant un escuradents al centre del bescuit). Un cop cuit, el traurem del forn i el deixarem reposar dins del motlle uns 10 minuts, passat el temps l'abocarem al damunt d'una reixeta metàl·lica per a que es refredin.

Mentrestant prepararem la ganache, fondrem la xocolata al bany maria, un un altre bol hi bullirem la crema de llet, a continuació i bullint ho abocarem a la xocolata desfeta, remourem per mesclar-ho bé, tot seguit hi afegirem la mantega tallada a daus, anirem remenant fins que la ganache comenci a espessir.

Per muntar el pastís, el tallarem longitudinalment. La primera placa la posarem a la plata de servir, al damunt hi estendrem una bona capa de ganache, al damunt hi col·locarem la segona capa de pastís, hi extendrem al damunt una altra capa de ganache, amb la ganache sobrant cobrirem els laterals i els allisarem bé. Decorarem el damunt del pastís amb l'avellana filetejada i torrada (apretant bé per a que no caiguin).