El camí de la vida és ple de patacades, travetes, mentides i paranys; si t’ho prens massa seriosament viure és el pitjor dels malsons. En canvi si saps veure-hi la part positiva, la vis còmica de la vida, i, el més important, si saps enriolar-te’n de tu mateix; teva és la vida i el seu tresor més preuat: la felicitat.
Ahir vam trobar un altre membre d’aquesta germandat: la Mireia Carbó!
A la foto la Sara Maria, la Glòria, la Cristina i la bessonada, en Ruben i la Mireia
Com que riem molt, d’aquest negociat en sabem una mica, el sentit de l’humor de la Mireia és, en termes gastronòmics: jabugo cinco jotas!
Té exactament el nostre concepte de la cuina: carinyet, sentit comú i una mica de gràcia per presentar-ho tot plegat i, sobretot; que no falti!
El que més ens va agradar va ser aquesta mirada critico festiva que fa del món de la restauració actual, on s'ha instaurat un cert papanatisme: noms de plats barrocs, locals de disseny amb poca substància gastronòmica i xefs estrelles madiàtiques. Tot això ho desmunta, i ho posa a lloc aquesta dona única: propera, simpàtica, divertida, atrevida, murri, didàctica, extravertida, 'pispireta', vaja... genial!
També volíem donar la benvinguda, al nostre sorollós aplec boclaire, a la Susanna, al Rubén, a la Xaro i a la Natàlia (esperem no oblidar-nos de ningú). També enviem des d'aquí un petó gegantí a la Maria Solé, que és tot amor (estem amb tu!).
A més a més, volíem tornar a donar les gràcies a la Gemma de La Cuina de Casa per organitzar aquestes reunions, on ens ho passem tant bé. Senyu: ets la millor!
Un petó a la Cristina per encarregar-se de comprar-nos l’estri de marcar galetes i carregar, amunt i avall, les maquinetes i la bessonada amb un somriure a la cara.
Per últim gràcies a Caprabo (Eskarrikasko Eroski!) pels regals i a la noia del club social que ens va atendre tant bé (i tant pacientment).
Amics, per poc que pugueu, no us perdeu la pròxima!
19 comentaris:
Heu fet una crònica que és una dedicatòria a cada un dels assitents! Sou una parella genial, de veritat!
M'encanten les fotos!
Hola parella, com que soc la primera, m'explaiaré.
Sou uns sols i l'alegria que emaneu, mare inclosa, es transmet per tot arreu, inclos el que deixeu escrit. Quina bonica recepta per Sant Jordi!!!
Va be trobar una satisfació així i de retruc, sempre algo se t'enganxa i ja et sents millor.
Per cert,quina sort hem tingut amb una tan bona organitzadora com la Gemma, que carai com su curra perquè tot surti be... que si t'apunto, que si no vinc, que si estas en llista d'espera, que si t'aviso... És dona necessària.
Parella encantadora, fins la propera...Una abraçada.
Vaja Gemma, mentre escrivia m'has passat davant...
Un petonet per tu.
Eiiii cracs!!!!
M'ha agradat molt coneixe-us (Paquita i Kike) i a tu Txell retrobar-te. Espero que tornem a coincidir ben aviat (encara que no sigui a Mollet, jejeje).
Per cert... quina "peaso cuina" teniu...
Hola, parella
Amb la vostra crònica, transmeteu el bon humor que es respirava a la classe de la Mireia. Depèn de la gent que hi ha, no sempre és el mateix, però trobo que el dijous passat tot va ser rodó: nosaltres, la resta de gent assistent i ella, que va estar especialment encantadora.
Ah!, i molt encertat el vostre agraïment en euskera per als d'EROSKI. Mai se sap què pot passar quan hi ha canvis en alguna empresa, i pel que puguir ser, si llegeixen aquesta crònica, se'ls ha de tenir contents!.
Fins aviat
Gemma, dolça! Tot i així, per a cadascú de vosaltres necessitàriem un llibre per explicar lo fantàstics que sou. Petons!
Maria, tens tota la raó del món: quina dona la Gemma! Tu sí que transmets amor per tot arreu! ets una persona encantadora!
Rubeeeen! Quina sorpresa trobar-te, mai a la vida hagues pensat que tornariem a coincidir en el club social caprabo! Casualitats de la vida, no? Visca Mollet!
Glòria, és veritat comencem a fer la pilota als srs. de l'Eroski, per què mai es sap que pot passar, no? La teva crònica al Café de Nit és fantàstica, tu sí que descrius bé com va anar la jornada. Gran crònica, sí senyora! Per cert, a la propera que vingui també en Josep!
Hola parella, bé amb la mare trío!!!!!!!
Vaig quedar encantada de coneixeus, sou alegres i fantástics , tal i com ja m'imaginava per el vostre blogg.
Molt bé per la crónica i les fotos, la veritat és que va anar tot molt bé i va ser divertit. Ens veiem aviat
Una abraçada
Buenuuuuuuuuuu...i el vostre trivial que???!!!...Cap menció al vostre super regalitu...que ja que no teniu tv...aquesta nit us vec jugant amb el mapamundi...capital de etiopia???...jejeje!!!
Fantàstica la crònica...com sempre amb la vostra energia que transmeteu!!!..I un plaer coneixer a la mami de la Txell...
Petunets,
Eva (terrassa)
Ostres quina enveja!!!!! per cert...com m'agrada el vostre blog!!!!
quin greu que em sap no haver pogut venir, però tenia raons de força major. la propera vegada sí que no m'ho perdo. amb l'alegria que destil·len les vostres cròniques seria imperdonable!
fins aviat i felicitats pel to del vostre bloc!
Gràcies per la vostra crònica i pel detall de recordar-vos de mi (sóc de llàgrima lleugera i m'heu emocionat, de debò!)
No hi vaig poder venir, però tingueu l'absoluta seguretat que vaig ser amb tota la colla amb el pensament, ja que durant tota la santa tarda no vaig pensar en una altra cosa.
Paquita: Encara que ja ho sap, vull dir-li que té vostè una filla fantàstica i un gendre que val un “potosí”.
Evaaaaaaaa!: Karemos un blog tuyo!!!
Una forta abraçada, amics.
Martunis, el teu bloc també ens agrada moltíssim i la pinta que fan els teus plaers rodons tan fantàstics que ens en dius? Umm! boníssims per fer el vermutet d'avui diumenge! petons!
Manel, que bé que estiguis del tot recuperat, ens fas una enveja, quina canya, cada dia recepta nova i saborosa! Enhorabona! i sí, a la propera t'esperem!
Enric! Faltaves tu, i tant que et vam trobar a faltar! però allà també hi eres tu, almenys el pensament de la cuina vermella. La Paquita tenia moltes ganes de conerixer-te, com que sempre li parlem de tu!! Petons, abraçades i alegria!
Xaro! tu sí que ets esplèndia! Ja ho saps, si necessites preguntar alguna cosa sobre com fer el bloc no ho dubtis, nosaltres no en som experts, però farem el que podrem per ajudar-te.
Eva, Adis Abbeba??? Si vols que et diguem la veritat ahir no vam jugar, però pel proper sopar d'amics segur que fem una partideta.
Has vist no, l'Enric de la Samfaina reclama el teu bloc, ens afegim a la seva proclama: Evaaaaaaaa!: Karemos un blog tuyo!!!
Sàpigues que si en quinze dies no tenim cullerot festuc, els blocaires catalans ja ens estem mobilitzant per fer manifestació a Barcelona, els de la cuina vermella ens encarreguem de les pancartes, l'Enric de Samfaina de l'eslògan, la Glòria del cafè fe nit, de fer les fotos de la mani per enviar-les a la premsa, la Gemma de la cuina de casa d'organitzar la mani... en fi, tu mateixa!!!
Petons a totes!
Estàs un parell de dies sense mirar-te el blog i ja fas tard. Moltes gràcies parella per recordar-vos de tots nosaltres. Sou genials, sou una font inesgotable d'alegria, de bon humor i amor per la vida i pels que us envolten.
El video del Barça ja l'he col·locat, a una veïna que ajudo amb les mates i la física.
Em despedeixo impacient de tornar-vos a vueure i per si la Mireia llegeix aquest comentari, ets la milloooooooooooooor.
Me'n vaig perquè estic una mica atrefagada preparant el dinar d'avui.En el menú, de receptes de la Mireia hi ha el pastís de verdures i gorgonzola i la Panacota amb salsa de maduixes.
Un petó i una abraçada
Ester
Ostres quina sort. Jo ara tinc uns horaris molt canviants i no puc assistir-hi!!! Quina pena...
Uau, Ester quin menú més suculent! Els teus convidats segur que repeteixen a fer àpats a casa teva. La teva nena deu estar encantada amb tu amb una marona que fa aquests menjars tan bons!
Enhorabona i felicitats!
Iris! esperem que haviat puguis venir amb nosaltres a les classes, de tota manera li pots dir a l'advocat! Si vé li preguntarem els trucs que fa servir en la seva cuina, ara passo per Cocere per preguntar-li la manera d'untar la nocilla al pa... Petons als dos!
azwPrimer de tot estic molt contenta de coneixe-us. Sou encantadors, formeu una parella molt i molt divertida. Gràcies per l'acollida. A partir d'ara ja teniu una seguidora més.
M'agradat la crónica i les fotos.
La Mireia divertida i simpàtica com sempre amb unes receptes tan senzilles i a la vegada tan bonísimessssssss.
Felicitats pel blog i també per la vostra cuina!!! És fabulosa!!!! Quina enveja!!!! I quina passada de receptes. Aixó és imaginació (sobre tot pel que fa a les sobres de la pasta filo). Gràcies per compartir les vostres idees.
Susanna.
Hola,
vos deix aquest comentari, per donar-vos l'enhorabona per aquest magnífic blog que teniu, per aquesta cuina vermella on me fic a la recerca d'alguna recepta (i que me l'heu fet sentir un poc meva, si m'ho permeteu) i sobretot per la vitaliat, bon humor i carinyo que desprenen els vostres plats i comentaris.
Des de Mallorca, besades.
Àngels
Àngels, bonica! quina il·lusió que ens escriguis des de la meravellosa Mallorca. Gràcies per llegir-nos.
Com diu en Llach, et deixo un pont de mar blava (per a que estiguem sempre a prop).
Petons.
Publica un comentari