Dos mil vuit en tres-cents seixanta cinc mots

Et mereixes el més sepulcral dels oblits. Ara que quasi no pots estar dempeus i t’arrossegues cap l’horitzontalitat eterna et diré el que en penso de tu.

Tu vas arribar amb la fatxenda sinuositat de la terminació en vuit i hauríem d’haver sospitat que la teva fatxenderia no ens portaria massa de bo. Arribar al món amb una bona figura no és garantia de res.

Oblidar-te serà impossible. El teu llegat és una crisi econòmica que rossega els fonaments de la societat i de la que els poderosos, els autèntics culpables, en sortiran impunes. I més impunitat; la ganduleria d’un jutge produeix una mort horrible a una innocent nena. Un drama amb la protecció col·legiada d’irresponsables amb toga. I més irresponsables: un delinqüent ara president de la República italiana. Per acabar; un munt de feliços turistes morts dins un avió i cap culpable. Tampoc aquest any hi haurà càstig pels que el mereixen.

Has tingut també el llardós privilegi d’endur-te’n a en Paul Newman i a en Sidney Pollack, dos bons amics de la humanitat.

També ens has fet veure als jerarques de l’imperi rus esclafar amb els seus tancs el Caucas mentre el món, dissimulant, mirava cap una altra banda. A més a més, ha sortit a l’escenari dels despropòsits la Xina, la nova potència mundial. Voraç i maldestre com les demés, ensenyant els seus atributs als jocs olímpics celebrats sota el teu paraigües temporal.

En fi, esperem que el teu germà amb terminació en nou, que en llengua catalana és sinònim de renovació, ens porti alguna cosa millor. De fet, al cim del imperi tenim un nou actuant, amb nom i color d’esclau i, des del despatx de forma sagrada que regeix el món, espero que quelcom canvií, encara que sigui una mica.

Potser no és una qüestió d’estètica numèrica si no que el devenir és així de capriciós i que la prospectiva no existeix. Ara per ara, el que sembla, és que a uns nens malcriats se’ls hi ha trencat la joguina i, plorant desconsoladament, van d’aquí a allà suplicant que algú els hi arregli.

Tanmateix s'albira que el devenir, encara que vulguem o no vulguem, ha estat, és i serà caòtic.

Hola amics, si us ha agradat l'entrada feu clic sobre votar!! Gràcies!