Tot i que a casa nostra som uns grans partidaris de la pasta, el seu protagonisme al bloc ha estat inversament proporcional al lloc que ocupa a la nostra dieta. Els beneficis per l'organisme d'aquest aliment són unànimes i per tant no ens hi allargarem. Com conclou en Josep Pla al seu llibre "El que hem menjat" -un dels llibres de capçalera dels vermells i que us tornem a recomanar-: "La pasta és un dels favors més positius que Itàlia ha fet a la humanitat".
A més a més, amb la recepta d'avui fem justícia a un llibre molt apreciat per la cuinera vermella i que jo sempre m'havia mirat amb desconfiança per estar editat per la marca de pasta vallesana Gallo. Pels meus comentaris de: "ves que t'han de dir aquests sobre la pasta..." no n'havíem fet mai cap recepta. Avui que una lumbàlgia hem te fet un quatre he pogut descobrir tres coses: que et cuidin, et mimin i et facin el dinar és collonut, que si la cuinera vermella diu que un llibre està molt bé se li ha de fer cas i que el llibre "Descubra la pasta" va estar impulsat per l'agència de publicitat d'en Lluís Bassat un dels pocs homes que admiro sense recances.
Per últim, els Spaghetti Don Camilo, l'excel·lent tria de la meva fada vermella, que aguanta amb un somriure el meu mal humor induït. M'ha fet recordar les bones estones que vaig passar amb la lectura de les novel·les d'en Giovanni Guareschi sobre un capellà de poble anomenat Don Camilo i la seva relació amb el batlle comunista Peppone a la Itàlia de la postguerra. Les converses que el mossèn tenia amb el Crist de l'altar major eren impagables.
Grazie amore, sei bella e la migliore de questo mondo.
Ingredients per a 5 persones,
500 g d'spaghetti
150 g de pernil serrà tallat a tires primes
50 g de cansalada viada
mitja ceba
1 dent d'all
1 branca d'api
1 ramet de julivert fresc picat
1 ramet d'alfàbrega fresca picada
formatge parmesà ratllat al gust
oli d'oliva
Sal, pebre negre
Preparació,
Posar la pasta a coure en abundant aigua bullent, lleugerament salada. Mentrestant es cou la pasta, passar per la picadora la ceba, l'all, l'api i la cansalada (prèviament ho haurem tallat a trossos). En una cassola, sofregir la picada a foc lent. Quan comenci a daurar-se, hi afegirem el pernil tallat a tires fines i ho sofregim tot junt uns minuts més, afegir el julivert i l'alfàbrega picats, ajustar de sal i retirar del foc. Quan la pasta estigui al dente, l'escorrem, seguidament la posem en una safata de servir, la condimentem amb la salsa preparada i l'empolvorem amb pebre negre acabat de moldre. Servim la pasta ben calenta amb el formatge ratllat a part.
43 comentaris:
Hola! sóc la primera! espero que et recuperis aviat! encara que amb les cures de la teva fada... assegurat és en breu... spaghetis molt rics i ràpids!! Petons, Montse.
A casa, abans de viure a Can Loi, sempre discutíem mon pare i jo, amb ma mare quan es tractava de pasta. A mon pare i jo, que som genèticament de Can Loi, ens agraden els Spaghetti per sobre de totes les altres pastes. A ma mare, que és de Can Ponç, li agrada més el macarró petit. Ella sempre ens va intentar vendre la moto dient que tot és pasta i té el mateix gust però... per què els spaghetti sempre s'acaben i els macarrons no?
A Can Loi som de pasta llarga, com els dies sense pa i les vetlades de l'estiu i aquests de Can Vermell ens farien ben contents per dinar a la fresca amb una copa de vi lleuger, rialles i bon rotllet.
Una abraçada.
Bona tarda!!
Kike no em crec que estiguis de mal humor i si estas al costat de la Txell , encara menys.
Crec que el que tu es llegit , jo ho havia vist al cinema.
La pasta estupenda, m´agrada molt!!
Millorat aviat que tens molta feina a fer...
Fins aviat.
Pues nada, a recuperarse, a dejarse mimar y hacerle caso antes a esa hada vermella que te cuida que de cocina sabe mucho. Una foto preciosa. Un abrazo y buen fin de semana.
Hola vermells!
Estic d'acord amb tú amb això que comentes del llibre de receptes de pastes Gallo, i et diré més, tinc la mateixa aversió cap a la majoria de receptaris aditats per marques comercials.
Però també s'ha de tenir en comte que les mans que posen en pràctica l'elaboració d'aquestes receptes, si són mans expertes, com les de la teva fada-cuinera vermella, les coses poden millorar molt, perquè la preparació de la recepta ve companyada dels millors condiments que eleven la recepta fins a la categoria d'ex-cep-cio-nal!!; una bona cullerada d'amor i un pessic de delicadesa, son el millor acompanyament per recuperar-se d'aquesta empipadora lumbàlgia.
Una abraçada!
Mònica
Uhmmm...la recepta deliciosa!!!Recupera't aviat..
Petons
Núria
Estimats vermells,
A nosaltres ens agrada tota la pasta, però molt particularment espaguettis i tallerines. Aquests que ha fet la Txell gairebè els ensumem des de Sants. Txell, cuida molt al Kike, que és un descregut (encara que llegeixi les aventures de Don Camilo) però molt bon nano. I tu Kike fes cas a la teva estimada cuidadora i recuperat aviat.
Una forta abraçada a tos dos
I jo que tinc aquest llibre de fa un munt d'anys i no n'he fet mai cap recepta!!! Aquesta recepta és per a menjar-se'n una arrova!!! Boníssima!!! Per cert, m'encanta aquesta cançó que heu posat a sota de la recepta!!! Bella Txell!!!
Hola! Sóc nova per aquí... bé, alguna vegada hi havia passat però es la primera vegada que em faig veure, encara que no serà l´ultima. Aquests spaghetti m´han agradat molt, amb el toc de cansalada viada i sense tomaquet... poc i escollits ingredients. Es normal que siguis de mal humor perque amb les lumbalgies no s´esta bé de cap manera, peró ànims!
Fins aviat!
Vermell!!! que la teve vermella en sap molt, pobre de tu que no li facis cas, a sobre que et fa aquests spaghettis maravellosos!!
petonets i cuidat
A mi les pelis de Don Camilo en posaven nerviós perque al final, tot i que no per pallissa sempre guanyava el cura.
I jo, per tradició familiar, anava més amb el batlle comunista...
Ei que et cuidin és el millor...i estic segura que estaràs ben cuida't...millora't...
Ptnts
Amb repòs i aquests bons aliments que et prepara la Txell, segur que estaràs bé en dos dies!
Jo també tinc el llibre i crec que no he fet mai cap recepta! Me l'hauré de tornar a mirar...
Una abraçada, no gaire forta, que no et faci mal.
Hola guapos!
A mi m'encanta el Don Camilo!!!
De petita miravem les pelis de Don Camilo amb la meva mare i ens petàvem de riure!
Entenc la falta de confiança que crec que tots (o molts) tenim quan ens posen a les mans un receptari d'una marca comercial. I em sona que dec tenir aquest llibre que comenteu, després ho miro! Però aquests spaguettis, fets per les mans de la Txell, estan espectaculars!!!! Cuida't MOLT Kike!!! Segur que la Txell et deu mimar d'allò més! Molts petons!!!!
Pasta, pasta i més pasta, hi ha infinitat de combinacions i moltes boníssimes..i si te'l preparen amb amor ja no et dic res
Una abraçada
Ester
¡Hola!
Espero que et trobis millor, yo també se que és no poder moure's i que et cuidin, et mimen ja ja ja.
Acasa la pasta és la reina.
Cuinada de qualsevol manera, mai tenen un "no" per a un bon plat d'espaguetis.
Petons guapos.
Que milloris de la lumbàlgia ( o fes-la allargar una mica si et mimen i no s'adonen que ja et trobés bé).
Provaré la recepta, més endavant, quan no faci tanta calor.
Bon profit !!!
A casa nostra ens encanta la pasta. I aquests spaguetis fan una pinta...
Millora't aviat!
ptns.
Spaguetis con jamón, que delicia!
La foto como siempre muy bonita.
Besos,
Nuria
Que bé que et cuiden! Amb menjars com aquest en dos dies segur que et recuperes
Fantástico!! La pasta es la gran pasión de mi maridin, asi que he disfrutado mucho mirando y remirando este fantástico plato!!!
Un besote
gordo
Uy, eso, a mejorarse y a dejarse mimar. Y a comer pasta, que eso mejora el humor a la velocidad del rayo. ;)
Besines, n.
espero que te recuperes pronto, pero mientras tanto, aprovecha y déjate cuidar, que está muy bien que le mimen a uno :)
besos.
Uiiii! que feia dies que no us visitava i aquí no és pot badar!! quin munt de coses!!
Els espaguetis a casa ens tornen "lereles" i tal com els heu fet vosaltres poden estar brutalment bonissims.
Records
Un més a la llista... Últimament sols dic això: no dono a l'abast!! Jo també vaig passar bones estones amb "Don Camilo", un bon llibre que va marcar un època. Ja comencem a ser vells Kike???????
No sóc gaire amant de la pasta, m’agrada, però no amb bogeria, quan hi havia els nois a casa en feia més sovint, i havia fet alguna recepta d’aquest llibre, del qual n’hi ha una versió en català (“Descobriu la pasta”) –és que la versió és d’un gran amic meu i si no ens fem propaganda entre nosaltres, oi? ;)
Ai, Kike!... Ja la saps llarga, ja, amb aquests atacs de lumbàlgia i aquests estats momentanis de malhumor que, fixat-hi si n’és, de casual, que sempre acaben gràcies a les amoretes de la fada vermella. Ja la saps llarga, ja...
M’has fet recordar que jo també m’ho havia passat molt bé amb Don Camilo.
Una abraçada.
Don Camilo no ho sé, però doña Caterina ja sent l'oloreta d'aquest plat senzill i espectacular...
(jo també vull una fada vermella a casa meva!)
Davant d'aquest plat...no hi ha mal humor possible!
Ciao
Divina la foto de la pasta, es adorable en todas sus versiones.
Te mando un abrazo y espero que te repongas.
Saludos, kako
UN parell de plats de pasta cuinats amb tot l'amor com aquest i demà ja estaràs recuperat per anar a córrer una marató ;)
Tu hada roja se merece lo mejor y este plato es un buen regalo para tan encantadora dama.
Te quedaron de vicio querido amigo. Habrá que hacer caso más a menudo de las recomendaciones literarias. Es frecuente en diversos ámbitos de la vida que de lo que más desconfiamos termine dándonos gratas sorpresas.
Besitos sin gluten
Tu hada roja se merece lo mejor y este plato es un buen regalo para tan encantadora dama.
Te quedaron de vicio querido amigo. Habrá que hacer caso más a menudo de las recomendaciones literarias. Es frecuente en diversos ámbitos de la vida que de lo que más desconfiamos termine dándonos gratas sorpresas.
Besitos sin gluten
Jo també vull una fada vermella que em mimi així! ;)
Amb plats com aquest, crec que la lumbàlgia passarà aviat! ;)
Petons i que et milloris!
doncs sí deixar-se cuidar és lo millor, que et portin el diàri,que et tapin, que et facin el dinar...i si es una fada vermella millor!
i si a més es pasta ja es la ostia!!!
Que bon plat de spaguetti delicioss
La pasta en ma casa els agrada molt y del llibre de Gallo he fet alguna recepta y sempre els agradát molt. Quins records Don Camilo je, je,
Besets
kike, cuida't aquesta lumbàlgia que em sembla que no és pas la primera vegada que t'ataca.
jo corro a buscar el "descubra la pasta" que fa temps que no el miro i estic d'acord amb la cuinera vermella que hi ha bones receptes, i ja sabeu que a casa la pasta és ingredient principal.
i miro si alguna d'aquelles magnífiques adaptacions en blanc i negre que van fer de la sèrie de don camilo per al cinema, que sempre m'havien semblat molt divertides.
Doncs a mi m'agraden els receptaris de les marques..m'han sortit bones receptes.. Carai si que porten coses aquest espaguetis i són un bon homenatge al Don Camilo.. Crec que els vaig llegir tots els que em van caure a les mans del mossen aquest i encara tinc algun llibre per casa.
Escolteu, he mirat de nou les vostres fotos i potser ho podria fer amb aquells pots de cuina grans, no? Tampoc cal que siguin tan enormes com buscava. Que be, doncs la provaré de fer.
Quina canya Don Camilo!
Genial aquesta pasta.
Petons.
Cansalada Viada???... ups, qué es eso? (ves, se pierde mucho catalán :(..)
Tiene una pinta ESPECTACULAR!
Un besito
Una declaració d' amor molt a la italiana!! M' encanta!!
Un petó! Beth
Mmmm... amb aquests ingredients ha de quedar espectacular (jo, per si de cas, me l'apunto sense api, però xxxt, que no se n'assabenti l'altra cuinera de casa).
Publica un comentari