Quan contemples un quadre te n'adones de la importància dels límits i de com els nostres ulls agraeixen un marc que centri la nostra percepció, que és dispersa de mena. Fixeu-vos que passa igual amb el negociat d'aquest bloc: el plat seria el marc i l'obra a ser valorada, la preparació alimentària, disposada temptadorament dins els seus límits físics. El màrqueting té ben estudiada aquesta tendència del comportament humà i dóna al packaging el protagonisme que es mereix. La capsa o l'embolcall de qualsevol producte faria el mateix paper que el marc o el plat dels casos anteriors.
El post d'avui és doncs una proposta per posar límits a la percepció i, a més a més, millorar la presentació dels pastissos itinerants. Ara ja podreu transportar les vostres llepolíes a casa dels amics amb un toc especial. Ja no haureu de limitar la vostra creativitat a la mida dels tàpers del basar xinès de la cantonada i donar-li un toc personal a la presentació de la vostra pastisseria.
Au, espaterreu a amics, coneguts i saludats!
57 comentaris:
Genial!!! me encanta!!! a ver si me sale, que yo soy un desastre!
Gracias por compartirlo con nosotros!
Besos!
què bonic! a més de cuiners, artistes!
pt!
jajajaja muy divertido, genial
No sé si serè capaç de fer-ho, però m'agradat moltíssim!!!
Sou els millors!!!
No puc cridar més, ni més alt: FANTÀSTIC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
M'encanten aquestes cosetes de papiroflexia...i el contingut, és clar!
Petons
Qué chulo, tan sencillo y lo bien que queda. Muy buena idea! Yo sabía hacer ese tipo de caja con papel sulfurizado, como molde para meter al horno...
Quin curro!!! I quina xulada!!!
Moltes gràcies per la classe avançada de papiroflèxia! Quina imatge més diferent que tindran els pastissos que regalem a partir d'ara!!
Petons!!
ESPATERRADA M'HEU DEIXAT A MI!!!
Moltes gràcies per compartir aquesta troballa i sobretot per la feinada que us deu haver suposat. Sou uns cracks!!!
quina monada!
¡ Qué casualidad , amigos !
Esta tarde voy a una de esas tiendas en las que te pierdes viendo papeles de regalo maravillosos, cajitas de cartón para pastas, bolsitas de celofán para meter bombones....
Todas estas cosas me vuelven loca.Un simple trocito de bizcocho metido en una cajita con un lazo es algo más que un bizcocho.
Ahora nos enseñais a hacer la cajita con una cartulina, fenomenal....Prometo intentarlo y esforzarme. Ese bizcocho lucirá mucho más.
Gracias por compartirlo,
María José
Molt bé. La propera vegada que porti un pastís per uns amics, pensaré en la vostra fabulosa idea.
Ptns.
Sou els reis de la cuina, de la simpatia, de la papiroflexia i del mambo!
Qué buena idea!!!!!
Me habeis animado y para estas navidades, además de preparar los dulces y otros regalitos, voy a idear los envases.
Vamos a acabar chalados.....je,je,je con tanta autosuficiencia..me encanta...
Un saludo, Begoña
Sodes a repanocha!
(Sois la leche!)
Cris,galeguiña.
Je je je... fantàstic!
El meu germà, que treballa al departament de màrqueting, és capaç de passar-se tot un dinar familiar parlant de packaging! Molt interessant, je je je...
Li passo aquest post, segur que li agradarà ;)
Ooooooohhh quina monada! Pastís de pastanaga, a més a més, què bo!!!
Fantástico! lo llevais pa Seur, y ya está!!
Una currada preciosa!
Que bonic! Quina presentació tan divertida!
I el pastís... mmmm!
Ohhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!
Però que es això??
Quina sort que tenen aquestes nenes del canal Mollet.En el Mercat no les tractem igual.
Felicitats macos..
Moltes gràcies a vosaltres i em sembla una idea genial, si sé d'algú que busca gent experta en tutorials de papiroflèxia ja sé a qui adreçar-los
Ester
Ei, vermells!!! però hi ha alguna cosa que no sapigueu fer?
Ho provaré, a veure si em surt!
PTNTS
Dolça
Quina passada!! M'encanta el pas a pas!! Quina sort aquestes amigues que et cuiden tant!!!
Petuents,
Eva.
Deu meu, quina xulada, ho provaré per les meves galetes, per cert, l'etiqueta com la feu? teniu algún programa especial?
Petonets
Uuuuala, quina canya! Made in La cuina vermella! Sou fantàstics amics vermells!
Quina gràcia! Jo arribo a ser les amigues de Canal Mollet i em desmaio!
Està tan ben explicadet, vull provar-ho a fer!
Moltes gràcies per ensenyar-nos, tesorets ;)
Petonets i bona nit,
Marina
Fantastics es que ho domineu tot.
Aquest post és una passada! Adéu a la safata ovalada i el paper de plata per traslladar el pastís a casa dels amics...Gràcies a vosaltres, la propera vegada quedaré com una reina, jajajajaja....
Fins aviat!
Anna
Moltes moltes gràcies! Era deliciós i ens vam llepar els dits degustant-lo! La gent com vosaltres ens alegreu els dies de feina.
Un petó ben fort
Patrícia Cuní
Bona nit vermells.
M'encanta la idea perquè per regalar dolços de nadal resulta un detall mes personalitzat.
Li'l donaré a fer al meu marit que és qui s'encarrega del "atrezzo" i se li dóna molt be,i amb eixe pas-a-pas que ens mostreu és cosa feta.Si és que totes les vostres idees son genials!
Besets.
ostres! per un moment m'he pensat que era un post d'origami! molt maco si senyor, serà qüestió de provar de fer-ho. Enhorabona!
Nens!
Quina entrada! m'heu retornat a la facultat quan estudiàvem a Ortega y Gasset y la seva teoria sobre la importància dels marcs!
I després de l'ensurt van tocar manualitats: provar de fer-ho... (mira que sóc torpe per aquestes coses!)
Sou txatxis, penseu en tot!
B7's
Em deixeu amb la boca oberta, provaré a fer-la
Sous uns ¡¡¡artista!!!!
Petons
¡ah! Con lo que me gustan esas cajitas y nunca había pensado ponerme a hacerlas...Y bueno, no parece tan tan dificil...¡Que buena idea! Va al listado de buenas ideas ahora mismo!!!
¡Besos!
Ja, ja,ja,... enginy al poderrrrr!!!!!
hola parelleta ,,perdoneu per se tan mala amiga i passar poc per casa vostra però es que estic una mica desconetada i quan entro no dono ala vast jajjajaj,,,i pon un micro en tu vida que va molt be,una abraçadaaaaaaaa.
Bueno, yo la caja la compraría, es cuestión de emucha paciencia que no se si tengo.ja ja
Pero la tarta es impresionante.
Sou un craks.
Petons macos.
Bufffff, m'he quedat parada: ens ensenyeu a cuinar, a presentar i ara a embolicar si es que sou genials feu el que feu. Sou els millors !
Se os resiste algo a vosotros, en nada me montáis una cocina en dos segundos como el de bricomanía,jaja, desde ya sois els vermells ho fem tot", aquestes capsetes costen una fortuna, i l'altre día les volía comprar, per aixó, per portar uns pastissos a la feina del meu marit, ara m'heu estalviat una passada de diners,mil gràcies nois, sou uns artistes, un petó ben gran
Mai ho hagues pensat! Quina idea més bona. M´encanta el resultat. Per la propera vegada intentaré fer-ho, encara que potser serà millor que m´entreni amb paper de diari que sóc una mica patosa.
Petos!
Caram tú ... de totes formes a classe de plàstica i desprès de pretecnologia era un desastre absolut !!! sóc molt pato per les arts plàstiques si faig aixó escalxofaré el cake abans de posar-lo ... Era d'aquelles que tallava dues fustes iguals i dp no encaixaven .... en fin un desastre
petunikus gràcies per l'intent
Qué fuerteeee...
uoh! ara fins i tot packaging design!..m´encanta..desitjava trobar algo aixi desde fa temps..ara ja se com portar i regalar pastissos ben bonics...!
Jo chicos,es precioso el detalle de la cajita para llevar un keke, me encanta!!!
Viva la cocina más detallista de la blogsfera ^_^
¡Un beso fuertísimo!
Estimats vermells,
L'embolcall (diguem-ne packaging) magnífic. Ara bé, el contingut (digem-ne "vicing" -res a veure amb bicicletes-) SENSE PARAULES!
Una abraçada
Enhorabona per el teu blog! M'agrada molt i fa unes ganes de cuinaaar!
I aquesta idea! Genial!!!
Una altra cop: Enhorabona!
Neus.
Perfecto post!! Divertido paso a paso, los felicito y abrazo fuerte.
Sou unes artistes!!
Entre que tinc unes mans que semblen peus (el dia que varen repartir les habilitats manuals, estava distreta amb un gin-tonic) i ara en porto una d'enguixada......quan en necessiti alguna us ho dic i me la feu vosaltres, val??
Ptnts
Ohhh, qué mono!
Petons,
Nuria
Senzillament xulíssim i original, encara que venint de vosaltres és d'esperar que no només el pastís sigui bò sinó que l'embolcall també ho sigui. El que sí seria extraordinari és que això ho fés jo, (crec que els meus familiars, amics o saludats, no s'ho creuríen, les manualitats no són el meu fort).
M'encanta. Algún dia ho intentaré.
Txell. Granollers.
Fins el final no he sabut de que es tractava.. jo anant mirant com doblegaveu i anaveu doblegant.. Aquí es nota com els petits detalls fan un molt. He trobat molt bonic i delicat l'embolcall, digne de vosaltres.
Petons i a reveure..
Al.lucinada!!! així m´he quedat al veure la vostra explicació..però quina passada...penso posar en pràctica les vostres explicacions, me pareix una idea boníssima per portar els pastissos fora de casa, per fer un regalet dolç...sou únics!!! moltes mercis per aquesta explicáció tan bona!!! petonets estimats
oh! això és un tutorial moolt ben fet! i una gran idea pels que ens agrada entretenir-nos empequetant les sorpresetes! M'agrada moltíssim.
sou estupendus!
Una molt bona idea!
grans vermells, grans!
:)
és fantàstic que us hagi agradat, de debó que anirem penjant més cosetes d'aquestes per a que pugueu fer uns regals al·lucinants!! petons.
A vegades, referint-nos a les persones, es diu que n'hi ha que tot és embolcall, i quantes vegades no hem sentit a dir -o diem-, també, que en tal o en qual cosa o acte hi havia molta presentació però que el contingut no tenia cap mena d'interès.
A vegades, però, és tot al contrari: A aquell tros de pastelina treballada amb dits d'infant i que per a res s'assembla, posem per cas, a un cotxe fins que el joveníssim artista ens ho fa veure quan ens ho regala, no li calia ni tan sols el paper de seda amb què venia embolicat.
En aquest “post”, pel qual us en dono la més sincera enhorabona, hi he trobat allò que tant ens plau a molts dels que us seguim de fa temps i que, com jo, hem arribat a l'extrem de no saber ja què més dir cada vegada que publiqueu un nou “post” perquè amb els nostres comentaris no sembli que us volem ensabonar...
En aquest “post” hi he trobat l'expressió del just equilibri, un equilibri que feu possible gràcies al vostre tarannà, un tarannà que sap i cuida tant les presentacions com els continguts perquè tot plegat és el producte d'una gran generositat humana.
Disculpeu que m'hagi enrotllat massa, però amb aquest post m'ha passat el que diuen que ha de passar a les bones narracions curtes: que el final sorprengui o emocioni, i millor encara si aconsegueix, com és en aquest cas, les dues coses.
Una abraçada i, un cop més, l'enhorabona.
Publica un comentari